Natura

Aquesta setmana hem passat un episodi meteorològic excepcional.
Unes pluges gairebé generals, generoses però no excessives, han caigut a sobre del nostre territori, donant un bon glop d’aigua als nostres boscos i netejant les nostres ciutats.
El que tot plegat té d’extraordinari és la forta baixada de temperatures que hi ha estat associada. Uns deu graus de caiguda sobtada, amb repunts que ens han fet pensar que fins i tot podria nevar a Begues. A l’octubre.
El país s’ha enfarinat una miqueta i molts de nosaltres ens hem refredat.
Avui dijous, parlen d’una nova entrada d’aigua per al proper cap de setmana.
El motiu d’aquest post són alguns dels comentaris que he anat escoltant aquests dies.
Davant del meu entusiasme, moltes cares llargues i, quan els hi dius que l’aigua sempre és bona, et comenten que ara no hi ha sequera, que no cal que plogui i, si ho fa, que sigui per la nit, quan no els hi faci nosa.
Jo marxo aquest cap de setmana a la muntanya i de segur que m’hauré de perdre les passejades previstes ja que, encara que hi hagi estones de calma meteorològica, els camins estaran enfangats, i tot plegat es reduirà considerablement.
Tot i així em fa molta, però que molta il•lusió que plogui.
Penso que la natura és meravellosa, ens dona vida i ens acosta a nosaltres mateixos.
No acabo d’entendre aquesta gent que pretén viure permanentment en un entorn còmode, fins i tot diria fashion, en el que sempre poden anar amb sabatetes de taló, tot lluint una imatge que poc té a veure amb el nostre medi natural.