Ho sabies. Sabies que, passats uns dies, ho veuries tot més clar.
Et fa una mica de malicia el no saber controlar aquest ball d'hormones.
Pensaves que podries, que en poc temps ho acotaries, però noi!, quan ets al mig de la tempesta prou feina tens a nedar per tal de no ofegar-te, i, de moment, encara no has trobat el flotador que et permeti surar i mirar-t'ho amb més distància. De totes formes, perseveres, saps que te'n sortiràs.
Aquesta setmana ha començat amb força més optimisme.
T'hi has posat a fons, i ja has encarrilat uns quants dels problemes que t'angoixaven.
De fet, en els més importants, ja has posat fil a l'agulla i comences a embastar, tot veient com quedarà la peça amb el cosit definitiu, i t'agrada.
Sempre t'ha agradat cosir...
Confies amb tu mateixa per sobre de tot, i et sents valenta i amb empenta. Coi! Tal i com tu ets!
Necessites als teus com tothom, però també necessites estimar-los i fer-los contents.
I així passes la vida, lluitant per tal de dur-la amb coherència i alegria, amb força i dolçor, amb energia. Amb molta energia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada