Neguits

Escric ara mateix amb els ulls ben vermells, tot veient la pantalla amb una lleugera pàtina fosca; coses del rímel.
Ara que no em veu ningú, tot sentint una cançó, he arrencat a plorar.
Necessito descarregar.
Em trobo en un moment complicat en el que massa coses m'apreten.
Segur que des de fora es veu tot molt més senzill, i passats uns dies també ho veuré millor, però ara mateix em costa molt.
La tensió em provoca uns maldecaps molt potents, ja que contracturo les cervicals, i em marejo i m'ofego. No tinc bufera.
I fa massa dies, i, de moment, no trobo el desllorigador de tot plegat.
Problemes hormonals importants, ahir la metgessa al·lucinava, una mare que actualment m'amoïna moltíssim, maldecaps laborals cada vegada pitjors i uns quants problemes personals, dels quals n'hi ha que fan mal al cor.
Tinc clar que els he d'anar desgranant un per un, tot provant de solucionar-los amb serenor, però el primer que em cal és relaxar-me, i no puc.
Ara per ara, no trobo la manera.
Potser les llàgrimes siguin capaces de dissoldre els primers neguits i, en baixar la seva concentració, trobi la fórmula necessària per desfer-los del tot.
De moment, abans de les tres, hauré d'anar a fer una sessió de maquillatge per tal de dissimular tot plegat.