Matí

Avui estic una mica moixa. Potser el culpable és un maldecap potent que no em deixa arrencar amb força.
Tinc la casa empantanegada fins al capdamunt i em costa començar a endreçar. A més, el Tomi encara dorm i no vull fer soroll.
Ahir va estar un dia intens i bonic. Trucades i missatges de felicitació varen anar gotejant al llarg de les hores, portant sempre un punt d'il·lusió i d'alegria.
Al matí, a la perruqueria a on l'Isi va fer, com sempre, de les seves, amb un tallat modern i un color atrevit, i la promesa que, el proper cop, hi afegirem un toc especial.
A la tarda, de compres. Un parell de camises esplèndides, per al Tomi, escollides amb moltes ganes per tots dos i una jaqueteta de punt, d'aquelles que et pots posar a sobre portis el que portis, si agafes fred, adquirida amb els diners de regal de la mama. Li he d'ensenyar, segur que li agradarà.
Al vespre, tota aquella colla. I el futbol. Es va deixar engegada la tele, sense veu i dos dels meus amics, amb els auriculars posats, anaven radiant les jugades. I els gols, que n'hi ha haver molts.
I els varem celebrar amb crits i rialles, tot comentant cada moviment.
Tot plegat, molt divertit. Molt.
Ara marxo, que ja m'han vingut a fer un petó de bon dia i arrenquem amb la feina!