Avui és un dia força gris.
Ara mateix estic tancada al despatx, doncs la senyora que neteja té tota la casa oberta i el meu refredat i jo necessitem escalfor. En quant marxi, torno al llit.
Per la finestra veig la teulada dels pisos de la meva comunitat que feien front al vent i que han perdut una colla de teules, que ara reposen, indulgents, a sobre de l'herba del jardí.
Un cel tapat, sense escletxes, amb unes suaus gradacions de gris, no deixa marge a la llum del sol.
I jo, aquí, sense gaire cosa més a fer que escriure, doncs m'he deixat la lectura a l'habitació.
Estic acabant un llibre que, si bé m'ha agradat molt, s'ha fet més llarg del necessari, no només perquè té una quantitat ingent de pàgines, sinó també degut al meu costum de barrejar lectures.
A més, com que pesa força tot i ser edició de butxaca, no m'acompanya quasi bé mai enlloc.
Espero acabar de gaudir de la calma forçada, però agradable alhora, que m'han imposat les circumstàncies i recuperar-me finalment d'aquest episodi que ja dura massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada