Repòs

Estic atrapada dins de casa.
Dues senyores, baieta i aspirador en ma, ens tenen arraconats al Floc i a mi dins del despatx. Fa un moment, a la cuina.
Avui toca neteja i un potent refredat m'ha desbaratat els plans del dia.
Volia marxar d'hora i enllestir les últimes compres, alhora que aquesta tarda-vespre ja la tenia organitzada. Botigues, sopar i copes amb aquella amiga amb qui quasi bé cada mes mirem de trobar un divendres escaient. Fa una mica de malicia, ja que ens costa trobar el dia, però el meu pit està massa tancat i el malestar general és massa potent com per marxar de casa.
A fora plou. Una pluja suau, agradable, afegida a una boira que no acaba d'escampar.
El paisatge, preciós. La calma, un cop em quedi sola, deliciosa.
Aprofitaré, com ahir, per a llegir, embolicada en aquella manteta de ratlles que em va fer la mama fa uns anys, amb bona música i potser, perquè no?, amb una mica de conyac del bo.
Aquests dies així, viscuts endins, han estat sempre una part important de la meva vida.
Ja de petita, a l'estiu, m'amagava a dalt del terrat, llibre en ma i, si era a la nit, provava de trobar constel·lacions. La resta de l'any, dins l'habitació.
Aquesta soledat escollida és un regal que assaboreixo amb fruïció. M'omple tant com el gaudi dels amics i la gresca. Em trobo, medito, somnio i sóc feliç.
Ara, només queda esperar que l'aspirador torni a reposar.