I venien els Reis

Fins passats els set anys varem viure al barri d'Horta, a Barcelona.
La casa, que pertanyia a l'empresa a on treballava el pare, era de planta i pis, amb les habitacions a dalt, i un gran jardí, estret i llarg, amb arbres fruiters. L'habitació de cosir, als baixos.
I venien els Reis.
El meu pare, en adonar-se'n, agafava aquella campaneta en que el mànec era una imatge de la Moreneta, i la feia dringar tot pujant les escales i cridant: ja han vingut els Reis!, ja han vingut els Reis!...
I jo tremolava, i m'ajudaven a posar-me la bata doncs no atinava i el pare em baixava en braços a l'habitació de cosir.
Els Reis tenien per costum el deixar tots els regals sense embolicar, exposats en aquella habitació.
I jo m'ho mirava tot, embadalida, sense badar boca i sense tocar res.
Recordo que la mama m'anava dient "que t'agraden?" i jo, tot just deixava anar un "si" petitet.
I trigava una bona estona a agafar les coses, i es veu que quasi bé sempre començava pel munt a on hi havia els contes, els llapis de colors i tot de coses d'aquestes, deixant les joguines en segon terme.
Fins i tot, i això m'ho ha explicat ella mateixa, l'any que em van portar aquell pupitre de fusta amb el sobre de color blau que encara tinc força present, la mama es va mig disgustar ja que fins ben entrada la tarda no vaig ser capaç de mirar-me la resta de les joguines.
Per al pare va ser motiu d'una mescla de satisfacció i sorpresa.