Somniem

Dibuix del teu cos, només fet amb so que mai no ha sabut trobar els teus mots...

Hi ha dies complicats, i puc dir que el d'avui ho ha estat.
Tots els neguits que esperava per la setmana passada, en què varem arrencar el nou programa de gestió de l'empresa, en comptes d'esllanguir-se, han anat en un clar crescendo a mida que els consultors ens van deixant sols i es van fent servir més i més codis.
Van sorgint multitud de problemes, petits i grans, i no tan sols m'he d'amoïnar per ells sinó que a més he d'aguantar els nervis dels altres.
Avui, una reunió amb l'amo, que podria qualificar amb molts adjectius, però mai com a cordial i tranquil·la.
I el meu cap, que tot i que s'ha mantingut absolutament al marge del tema, de tant en tant hi fot cullerada de manera impertinent.
Crec que malgrat tot ho porto força bé, ja que pràcticament no m'he alterat i, a més, provo de calmar a la gent.
Tot i així, suposo que la professo va per dins.

Criatura dolcíssima que fores la sola riba forta, un deix d'idea, la ma que entre les meves perdurava...

A més, problemes a casa de la mama.
Hi ha una fuita d'aigua al bany que, encara que petita, va fent i, el que és pitjor, humiteja la paret de la Montserrat.
L'assegurança s'ha desentès al·legant que és una filtració i avui, quan han començat a obrir s'ha vist que hi ha problemes a les canonades.
Imagineu-vos quina fila trucant amb el mòbil a la companyia, escoltant un company pel telèfon del laboratori i, el meu cap, amb un paper, al meu costat, apressant-me.
Sembla finalment que, un cop redactat l'informe corresponent de la ma del paleta, es faran càrrec de les despeses. Ja veurem!
A més, al migdia hi he anat i ell no s'ha presentat "se m'ha ido" ha comentat mig disculpant-se.
Torna corrents a Begues doncs a les cinc m'esperava el fisio.
Ha estat una bona estona, reparadora, en què he desconnectat mentre ell provava de desfer tots els nusos que creo amb les tensions.
Ara, a casa, el premi gran: he pujat de Barcelona una colla de discs de pasta ja que ara disposo de plat.
El primer que he escoltat: Somniem, de Lluís Llach.
Una ma d'emocions fantàstiques m'ha omplert tot sentint aquelles peces que sempre m'han agradat tant.

Somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis, somniem fins lo inimaginat!