Regal

Ahir em varen fer un regal molt especial.
Algú a qui m'estimo molt i, ho puc dir tanquil·lament, m'estima força, em va fer un present molt particular.
És un objecte que per a aquesta persona té un valor sentimental, fet per ella mateixa, i que li recorda a la seva mare, doncs a ella li feia il·lusió.
És algú amb qui tinc confiança plena.
Sé que li puc explicar tot el que vull, sabent que mai transcendirà.
Algú que m'escolta i, de vegades, em dóna consells.
Que sap donar consells. Sempre amb molt de respecte, procurant no posar-s'hi massa.
Com jo procuro fer. Provo d'aprendre molt d'ella, doncs és una persona que per damunt de tot estima i, com que estima, accepta. T'accepta tal i com ets, agraint les coses bones.
Puc dir que tinc la sort de comptar amb una mitja dotzena de persones que em tracten així, i mai podré agrair a totes elles la pau que em donen, el recolzament que n'obtinc i els consells assenyats que m'ofereixen.
No em qüestionen. M'estimen. Me les estimo incondicionalment.
Aquest objecte s'ha passat molts anys a sobre d'un piano, i a sobre d'un piano tornarà, en quant porti el meu a casa.
Sempre em farà saber quant afortunada sóc.