Avui és el meu aniversari. A les sis en punt del matí he complert quaranta-cinc anys.
Potser són molts, però a mi no m'ho sembla.
Em sento jove, amb empenta, dinàmica. Més que quan era a la trentena.
Diuen que estic en aquella mitja edat que sembla perillosa, doncs és el preludi de la davallada.
Si és per mi, visca la mitja edat!!
Ara sóc molt més segura de mi mateixa, porto la meva vida millor que abans, sóc capaç de decidir el que vull i el que no vull, i el meu cor batega com el d'una adolescent.
Potser no corro gaire, je, je... però nedo força!
Potser el meu cos ha perdut la frescor de la jovenesa, però encara em fa sentir bé.
El més important, però, és que encara sóc capaç d'estimar amb passió i, encara millor, em sento força estimada.
Visc, visc força i miro endavant, tot provant d'aconseguir una vida plena i feliç.
Seguiré endavant, provant de mantenir la energia necessària.
6 comentaris:
Feliçitats de veritat de la bona,( ahir no vaig pensar en l´aniversari) FELIÇITATS MONTSERRAT.
Moltes gràcies!!! Ja he agafat a la Rosa!!! Encara que per poc temps, je, je...
Petonets
potser aquest any jo ja em planto, i llavors no tant sols m'agafes sino que passes de llarggggggggggggggg
de totes maneres per molts anys, jo m'entres tant ja pensare que faig
MOLTES FELICITATS !!!!
Quina regal tan bonic et van deixar els Reis: una nevada de postal.
Rosa, procuraré dur la mateixa velocitat teva, i així no et passaré!! Je, je, je...
Moltes gràcies, i gràcies per escriure! Ha estat una sorpresa molt agradable!!!
Capeltard, tens raó. També vaig pensar que era molt bon regal! Moltes gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada