Posats a enfonsar el vaixell,
fem-ho plegats.
Arrenquem totes les veles
i encenem una foguera al mig
Agafem l'ampolla, amorrats,
ara l'un, ara l'altre
i quan la voluntat s'ableni
forniquem, durament,
mossegant-nos amb fúria
sense gaudir d'aquell cos,
només amb ràbia
I alhora que la fusta es crema
cremem les nostres ànimes
Així, quan la carcassa s'enfonsi
la sal del mar només trobarà
dos cossos extenuats
dues voluntats exhaustes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada