Aquest matí m'he espantat una mica, i he fet venir al metge. La tos no em deixava ni un moment, de fet, encara em fa molta companyia, i el mal al pit era poderós.
M'ha tranquil·litzat. Només tinc carregades les vies altes, amb la qual cosa, tot s'acaba bevent molta aigua, fent bafs i prenent-m'ho amb calma. El mal és només degut a la tos.
Aquesta nit venen uns amics a sopar que em fan especial il·lusió, ja que els veig molt poc. Fins i tot, puc dir que amb uns d'ells, la cosa s'ha reduït al vespre del dia de Reis, i prou.
Fa anys, sempre fèiem un sopar a casa per aquestes festes, i les trobades sovintejaven.
Han estat uns anys de pujar la canalla, amb força obligacions, que vulguis o no, han anat fent més difícils les trobades.
Ara que tots són grans, procurem de tornar-hi.
Per a això, encara que no estic gaire bé, no vull deixar aquest sopar.
Ja he avisat que faré "alta cuina", que, traduït a casa, vol dir pa amb tomàquet, embotits i formatges, i trauré els torrons. Tot plegat, poca feina.
A veure si la veu em millora una mica i no sembla que estigui dins d'una caverna!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada