La cosa ha anat enrere. Dues nits en llocs a on he respirat fum de tabac, i el meu pit torna a estar més tancat, la tos, abundant, i, la veu, cavernosa. Ja veurem què coi canto demà!
Malgrat tot, la nit d'ahir va estar molt maca.
Varem ser en un sopar que, amb motiu del seu sant, va organitzar un amic de tota la vida.
Un bufet d'aquells en que vas picant mentre xerres dempeus o, de tant en tant, assegut en una cadira, en el que et relaciones amb un munt de gent de costums i procedències diverses i, per tant, molt enriquidor.
Amics de tota la vida, amics retrobats després d'una colla d'anys, amics dels meus amics que, poc a poc, també van esdevenint nostres, família, noves coneixences... i, a més de les converses, música.
Un vibrafonista que toca habitualment en un grup de jazz va portar un instrument similar, però molt més petit, que acabava d'estrenar el dia anterior i allà, al davant nostre, amb un fons instrumental enllaunat en un cd, va començar a enfilar peces mentre, com ens anava dient, es va fent a l'instrument. Va estar una estona emocionant en que, a més de gaudir de la música, vaig gaudir de la passió que feia moure en aquell home amunt i avall per aquell teclat.
Tot plegat, una nit plena de la que en tindré un molt bon record.
3 comentaris:
A q si!!
esqqqqq
va estar mu be la festa
i lo del geni tambe es un crak el Xaval.
Enga wapa xaoo, feia molt q no et comentava pero esq aquets dies ni em conectava.
Deww
Vale i soc el marc pero se ma posat la conta de la mama. xD
Marc, ja ho he vist, que no era la mama!
L'Eugeni, ja ho he dit, molt bon músic!! La festa, molt distreta!
Els teus pares en saben força de muntar festes!!!
Un petonet!
Publica un comentari a l'entrada