Descans

Una cosa que m'amoïna aquests dies és el tema del descans.
El passat cap de setmana he procurat que fos cara endins, sense veure amics, per tal de reposar una mica.
Jo, que donat el meu reumatisme, sempre tinc problemes afegits per dormir, he d'admetre que el meu marit té raó: no descanso prou.
El pitjor d'això no és el cansament físic sinó el mental.
No rendeixo el que deuria ja que el meu cervell no processa com Déu mana.
En una cosa en què ho noto, curiosament, és en els idiomes.
Quan estic descansada tinc molts menys problemes per entendre converses o cançons en les llengües estrangeres que he estudiat. De cop i volta, me'n adono que ho entenc, sense pensar-hi.
En la resta, em passa el mateix. La meva capacitat de percepció i enteniment, així com la posada en pràctica de qualsevol cosa, baixa en picat si estic massa cansada.
M'he fet el propòsit de descansar més per tal d'assolir els reptes que tinc entre mans.
A veure si això és com aquelles dietes que un es proposa començar tots els dilluns i mai arriben a bon terme!
Esperem que no.