Una de els coses que sempre he agraït a la mama és l'interès que sempre va mostrar perquè anés ben vestida, tant per dins com per fora.
Ella té molt clar que, el fet que no ho vegi tothom no és motiu per no dur una roba interior bonica i conjuntada.
I així com en la part exterior sempre hem discrepat a l'extrem, amb la roba interior, tot i que els estils, com us podeu imaginar no tenen res a veure, ens hem entès bé.
Hem anat juntes de tant en tant a mirar botigues i encara que sempre pensa que el que trio és massa petit i massa virolat, s'ho mira amb gràcia.
Potser sí que el meu calaix no és dels més habituals. No hi veureu mai res d'aquell color "carn" tan avorrit, sinó més aviat hi trobareu colors molt vius i estampats molt acolorits.
El negre de rigor, és clar, tampoc hi manca.
M'agraden les randes i els brodats. De fet, un dels regals que més aprecio a casa és un conjuntet d'aquells de disseny, sempre que sigui prou extremat.
En quant a les formes, puc dir que he evolucionat amb els temps.
Les calcetes eren altes i escotades als vuitanta i noranta, baixetes o tangues els últims anys i, ara, els culottes.
Tot i que tinc les meves preferències tant per estètica com per comoditat, no faig fàstics a cap novetat.
Els sostenidors, sempre amb arets, però ben escotats; no gaire grans.
Així, cada matí, obro el calaix i trio, potser en funció de l'estat d'ànim, potser en funció de la disponibilitat, des de virolats ataronjats, fins a brodats vermells, terrosos o verds foscos; potser blau marí.
La roba exterior vindrà desprès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada