La vida de cada dia

Poc a poc tornem a la vida normal; bé, la de cada dia.
Ahir, a treballar; avui comencen de nou les classes de ball; el dilluns, finalment, la coral.
Tornem als horaris marcats i les presses, però també als menjars adequats, a l'exercici habitual i a totes aquelles activitats que m'agraden tant.
Necessito posar el cos al seu lloc, doncs aquestes festes, per diversos motius, m'han convertit en una cosa una mica més grassa i fofa. I no m'agrada.
L'estiu passat em va passar el mateix i vaig pensar que no hi tornaria. Però ves, un seguit d'entrebancs m'han privat de fer exercici i, al estar una miqueta més moixa, m'he regalat uns quants aperitius més del compte, més torrons i dolços dels que deuria i unes quantitats de vi i cava que no penso descriure. Tot afegit a les menges de les festes.
Ara, espero amb delit tornar a cantar. Ficar-me de cap dins dels projectes que hem començat i gaudir, i també patir, que ja em conec, veient com poc a poc anem enfilant unes peces que tenen la seva dificultat i la seva gràcia.
Música i verdures, son i exercici, plaer i lectura.
Vida feliç. Vida.