Pijama d'un to verd apagat. Heretat. Jersei gruixut de llana fet de la mama. De fa molts anys. També verd. Casualitat. Sabatilles de quadrets de coloraines, en tons pastel.
Tassa de llet de soja ben calenta.
Estona plaent de repòs. Després del cant.
Em calia. Necessitava cantar.
Sembla mentida l'efecte benèfic del cant.
No puc dir que ha estat un assaig dels més reeixits. No puc dir que la veu m'hagi acompanyat gaire.
Però sí que puc dir que he tornat a casa tranquil·la.
Els neguits s'han esvaït.
La imatge que fa un moment em donava el mirall reflecteix cansament, però també una mirada serena.
M'estimo el cant i tot el que l'envolta. M'ajuda a expressar els sentiments més íntims. Em despullo per dins i sóc feliç. Cantant.
3 comentaris:
Que cansina!!!
Avui com per art de màgia han aparegut les magnifiques fulles de tardor.Un besico para la mas guapa.
Anònim: no estic segura de localitzar-te. És veritat, en aquella hora estic força cansada!!!
MªJo: has vist? S'ha arreglat tot solet!!! Un altre petonet per a tu!!
Publica un comentari a l'entrada